Sa Casa des Carboner

Ha plogut dins un bosc d′alzines, sitges cobertes de molsa,
Falgueres salvatges, roques humides.

I sa casa d'un carboner, baixava en es poble només es dissabtes,
Sa cara i es peus amb mascara, assustava sa gent.

A sa runa de sa casa anit he vist s′esperit amb una tortuga
I fum d'una espelma apagada, i res no m'ha dit.